Sorpresa!

Us presento has aquests dos amiguets... amb qual em faré més amiga?

A la dreta trobem el magraner i a l'esquerra la eritrina.

Que hi ha aquí dins?

Bloc temàtic 3. Matèria

Treballem amb la massa, volum i densitat.

En aquest vídeo ens fa un breu resum sobre la massa, volum i la densitat, on aquesta molt bé explicat. I és una forma enriquidora d'aprendre, de forma visual. 

Val com hem pogut observar-la matèria està formada per massa i volum, però... perquè puguem mesurar-la a tot el món igual que fem? ja sabem que en diferents parts del món hi ha diferents unitats de mesurament. Per a això va aparèixer el Sistema Internacional d'unitats. Per crear unitats bàsiques perquè puguem utilitzar.

Però a l'hora de parlar de Kg o m3 seria parlar de mesures molt grans. Llavors utilitzarem múltiples i submúltiples.

Per anar entenent un podo el terme de volum..podem realitzar una activitat (Act.4): fes estimacions comparatives ordenant de menor a major el volum contingut en els recipients que estan en la taula.

A l'hora de realitzar l'activitat hem de tenir en compte el que han dins, això es denomina potencialitat. L'ordre de menor a major seria: geringa, got, bol, bric de llet, cub,i  glob.

Continuem... una altra activitat (Act5) seria definir el volum i alguns dels seus múltiple o divisors més importants.

Llavors quan parlem de canvi d'unitats quan són unitats senzilles o mes petites seria multiplicar per 100 i dividir per 100, però quan parlem de m3 i volem canviar d'unitats es fa per 1000.

volum d'un prisma

Per acabar podríem fer una activitat (Act.6) en la qual es calculessin els volums triant cadascun el mètode que consideri:

1. La classe: Vam calcular-la amb pasos. 9,72 de largo, 2,80 de lato y 8,91 de ancho.
2. Bric de llet: 1 l aprox
3. Caixa de fusta: 459,306 cm3
4. Cub de fusta: 729 m3
5. Els recipients 1,2,3,4,5 y 6: el 1:300ml, el 2: 1,75l, el 3: 0,9 ml cada espacio, el 4: 60cl, el 5: 1,100 l, y el 6: 25 cl.

On es creia que no hi havia res..

S'han descuvierto 7 exoplanetes de grandària semblada a la terra.

http://elpais.com/elpais/2017/02/22/ciencia/1487783042_037999.html 

Aquesta informació és important i alhora interessant per als nens però... com podem ensenyar-ho?

Doncs amb els nens podem ensenyar aquest tipus d'informació que és més complexa amb imatges, vídeos i doodles. Aquest últim són un tipus d'animacions en forma de video.

Com són els materials per dins?

Bloc temàtic 3. Matèria

Com és l'estructura de totes les coses?, com podem saber-ho?, com podem classificar la matèria?

Conèixer com i que estan formats els materials per fora ens ajuda a conèixer-los per dins, i conèixer els materials per dins ens ajuda a conèixer-los per fora.

Per explicar aquesta teoria  posem en pràctica aquesta activitat. (Act.1): Anomena objectes, material, o substancies que semblen molt diferents. Tracta de trobar algunes propietats comunes a tots.

Vam fer l'activitat en classe i va sortir una gran llista de materials, objectes i substàncies. Podem observar que són tots molt diferents però són matèria, que estan formats per molècules que al seu torn estan formats per àtoms.
Que fa que un àtom sigui diferent d'un altre?. Doncs depèn del nombre de protons,neutrons i electrons. Però el que més va ha fer que sigui diferent serà el nombre de protons perquè estan al nucli i és la part menys accessible.
Al final de l'activitat ens vam adonar que van sortir moltes substàncies solgudes, algunes líquides i amb prou feines gasoses. Això és perquè la gent pensa que els gasos no tenen massa ni ocupen lloc. Però això no és veritat. És una falsa creença.
Gràcies a això vam aprendre i recordem els estats de la matèria que són sòlid, líquid i gasós. Però hi ha estudis que hi ha un cuerto element que és el plasma.

Bé, continuant amb l'estudi de la matèria, realitzem una activitat que pot ser adaptada per a infantil, en la qual ens vam adonar que es pot aprendre també jugant i manipulant (Act.2):
A partir d'una sèrie d'activitats, en cadascuna d'elles calia classificar els objectes que havien davant de nosaltres. L'activitat estava formada per diverses activitats i anàvem rotando d'una en una amb un temps establert.

En conclusió, ens vam adonar que gairebé tots els grups d'objectes es podien classificar per: forma, grandària, color, material, i textura.

Per reflexionar...

Reflexionem una mica...com ha evolucionat l'educació i fins i tot la societat amb els nens..?

Aquí us deixo un vídeo del programa Xarxes que parla d'una mica d'aquest tema.

Penso que la societat ha evolucionat i l'educació, i se suposa que els canvis són a bé no?, doncs hi ha vegades que no, que tot el contrari. En l'actualitat hi ha un percentatge de nens i nenes que s'avorreixen en classe, perquè se'ls exigeix molt, i l'aprenentatge que hauria de ser significatiu pansa a no ser-ho. Els nens com bé vaig dir en un post anterior no són màquines i cal motivar-los. I si damunt volem que quan surtin del col·legi facin mil activitats extraescolars... quan els queda temps per a ells? molta gent vol que tinguin també un alt nivell d'ocupació fora de l'aula però això tampoc és bo.

Un altre tema que s'està donant en l'actualitat són els nens o nenes amb TDAH. I com ben podem veure en el vídeo hi ha casos que els tracten amb pastilles i pastilles... però no és la solució. Tot en la seva justa mesura. Ells no són un cas perdut, ells aprenen d'una altra manera. Perquè no incentivar aquesta forma? 

I tu que faries?

Per perdre's!

castell de Morella.

Aquest cap de setmana vaig tenir l'oportunitat de visitar Vinaròs, Morella i Peníscola. Si teneis temps us ho recomano. Jo vaig gaudir molt.

Jardí dels poetes, Morella

Vistes desde dalt del castell de Morella.

Peñíscola.

Eduquem o fem màquines?

Vivim en una societat que per desgràcia en ocasions a l'escola no eduquem als nostres nens sinó que sembla que volem fer maquines de fer fitxes. I és lamentable, perquè sí, en la mesura justa això està ben però si solament ens dediquem a això el que estem fent és tallar les ales a la imaginació a la creativitat. 

Que pena! Els nens en l'edat d'educació infantil estan en un període de la seva vida d'aprendre, millor dit de gaudir aprenent, però crec que aquesta forma no és la correcta.

En aquest curt "Alike"realitzat per Daniel Martínez i Rafa Cano ens mostra el reflex de la nostra societat, en la qual observem com pot arribar de tal manera aquest sistema a afectar als nostres nens.

Aquest vídeo m'ha fet reflexionar, de l'injust que és que eduquin als nens així, crec que hi ha molt temps per aprendre a llegir i escriure, i no solament omplir-los a fitxes. Ells es troben en una etapa per experimentar, deixar volar la seva imaginació, i que millor manera que altres activitats o jocs?. D'aquesta forma l'única cosa que fem és que els nens avorreixin l'escola.

Cada nen és un món i evoluciona d'una manera, cap és rèplica d'un altre. No ens adonem que això pot ser alguna cosa molt enriquidor? La diversitat en un aula d'infantil és un tresor, un tresor que aprofitar, tant adults com els nens i aprendre uns d'uns altres.

Ànim tot pot canviar! està a les nostres mans!

Construint coneixements científics

Bloc temàtic 2.Ciències per a xiquets i xiquetes

Bon dia!

Amb aquest vídeo....reflexionen... fins a on apleguen els mites? Com podem veure poden aplegar fins i tot a la poesia, que es ciència. Aquest poema es un exemple, molta gent pensa que és de Pablo Neruda, i per les xarxes socials va corregent con això. Però no és cert, perquè es de Martha Medeiros. Amb coses així i amb la forma d’ensenyar ciència, algunes formes de ciència se estan perdent, con la poesia. 

Martha Merdeiros

Bé, continuem com es construeixen els coneixements científics? Com podem construir ciència amb els nens? Amb el mètode científic. Ensenyar ciència als nens i ajudar al fet que construeixin els seus pensaments i coneixements científics pot arribar a ser alguna cosa molt divertit, no solament està la teoria sinó també podem tirar mà de la pràctica. On ells obren la seva ment i deixen volar la seva imaginació i fins i tot la intriga.

Com a exemple nosaltres vam fer un exemple molt interessant,,,imagina't si al meu em tub intrigada des del principi, la curiositat i les ganes d'aprendre que pot crear en un nen:

Pràctica: El mètode científic. LA CAIXA NEGRA

El professor col·loca caixes tancades damunt de la taula, i ens distribuïm per grups. La pràctica consisteix a esbrinar el que s'hi hagi a l'interior de la caixa. Hem de tenir en compte que no sempre podem obtenir les dades d'un problema mitjançant mètodes directes, hi ha vegades que hem d'obtenir-los de forma indirecta, i est és el cas.

• ACT1. Proposa un guió de treball on indiques (per mètodes indirectes) que podríes fer per definir les característiques dels continguts de la caixa.
• ACT.2. Fes una llista a manera de taula, amb els posibles aparells que podries utilitzar, així com totes les accions que pugues fer amb la caixa, sense trencar-la, obrir-la o espatlar-la.
• ACT.3. Ara se't dona la caixa. No pots obrir-la. Treballes amb ella com havies indicat, anotat en una taula totes les dades obtingudes de les teues observacions. Escriu també el resultat de la utilització de les diferents aparells o instruments.

• ACT.4. Ordena tota la informació obtinguda i analitza-la. Obtenir conclusions. (Forma, tamany, nº d'elements, soroll,pes..)
• ACT.5. Us atreveu a fer una primera hipòtesi del contingut de la caixa?
• ACT.6. Utilitza aparells que no hages utilitzat abans.
• ACT.7. Voleu canviar d'opció?
• ACT.8. Se us mostrarà a continuació una llista de possibles objectes que pot contenir la caixa que teniu. Escolliu entre els objectes el objecte que més s'ajusta a la vostra suposició.
• ACT.9. Manteniu la vostra hipòtesi o la canvieu?
• ACT.10. Obriu la caixa!!!

Com heu pogut veure hem fet una petita recerca en forma de mètode científic amb un divertit joc. Amb hipòtesi, mantenint la intriga perquè vulguin seguir participant. Però en realitat aquest joc l'objectiu principal no era endevinar la resposta sinó portar-la a practica.

Una altra opció de descobriment mitjançant aquestes tècniques seria el sac de les sorpreses, el bagul dels tresors... Ja sabem que recórrer a els jocs com sempre he dit... ÉS UNA BONA FORMA D'ENSENYAR Als NENS!!

grans tresors.

Cuida la naturalesa, ella és el futur!

Darío, 10 anys.

Veritat o mite?

Bloc temàtic 1. El pensament científic

Tornant al tema dels mites..ems hen adonat que estem envoltats de mites en la societat que vivim? A l'escola, al carrer, a la familia....

LLavors sabent aixo hem de tenir empconte pel que estem envoltats i que no sempre es veritat el que diguen. Encara que de vegades ens aferrem al fet  que si ens ho ha dit un familiar volgut o un prefessor és cert. Peró CUIDADET!, perque no és així.

Per aixo perdem quan ens assabentem l'interes per l'après, per l'ensenyament. I això sol succedir sobretot en la ciència, de ahí la paraula "metaciencia", que es considera una disciplina que s'ocupa d'estudiar els mètodes que s'empren per aconseguir el coneixement científic i les formes de validar aquest coneixement. Per ser una ciència que s'ocupa de l'estudi de la forma de fer ciència la hi ha de considerar una "metaciència".

Com és posible que desprès d'anys densenyament hi ha alumnes que han rebut instruccions de ciencies de manera molt sempblant i errónea a altres que no han rebut o rebut molt poca? (Act.7). Aleshores això és causa del que hem comentat abans, a la presència de les mites, que la gent es deixa portar per ells i es produeix un ensenyament incorrecte, influenciat. Per això si a un nen petit ho influenciem i le diem que la ciència és avorrida, doncs pot ser que de major segueix pensant el mateix i no li vingui de gust estudiar-la.

Finalment després dels mites, en la última sessió de classe vam utilitzar un joc en línia sobre la naturalesa i la ciència am l'aplicació: Kahoot.(Act.8). Considero que és una bona forma d'aprendre a l'aula jugant, perquè per als nens és la millor forma que aprenen.

Fer sentir les ciències

Bloc temàtic 1. El pensament científic

Aprendre ciències amb comprensió,entusiasme i  mentalitat positiva, és molt millor, perquè d'aquesta forma l'aprenentatge amb sentit genera actituds positives.

Si des de petits fem de les ciències alguna cosa avorrit ningú quan creixi voldrà estudiar-les, ser científic. Però para això estem nosaltres per canviar la manera de veure les ciències, d'ensenyar-les, fent sentir les ciències ! Sempre motivant als nens, experimentat, jugant.... i que sempre gaudeixin d'elles.

https://www.google.es/url?sa=t&source=web&rct=j&url=https://dialnet.unirioja.es/descarga/articulo/3628271.pdf&ved=0ahUKEwi8k4CzkYDSAhXIDcAKHaW9Dd4QFggaMAA&usg=AFQjCNEN-jMWMzmBbNFokehM0LThEHNs0Q&sig2=IwjNlvf9bp1suz6bg6mNiw

Aquí podem trobar un article sobre la importància dels racons per experimentar en infantil.

Per això en la sessió d'avui hem fet una enquesta de forma individual per veure els nostres coneixements de ciència (Act. 4) i ens vam adonar que els coneixements que se'ns queden són els coneixements significatius. Després l'analitzem en petits grups per arribar a algun acord i veure errors (Act.5) i a continuació presentem en alt amb el professor els resultats (Act.6).

A més ens vam adonar que en la ciència hi ha presència de molts mites que es van transmetent de generació en generació.

La importància de transmetre els coneixements

Bloc temàtic 1. El pensament científic

A que poden ser degudes les dificultats en l'aprenentatge dels coneixements científics? Com o que manera podríem superar-les?

Les dificultats en l'aprenentatge de coneixements científics vénen condicionades per la mateixa persona, l'entorn o de qui ensenya aquests coneixements. És a dir a l'hora de transmetre coneixements, d'ensenyar, és important la manera en com transmetem aquests coneixements.

Abans de tot hem de conèixer els factors que influeixen per dur a terme la tasca de les ciències en els nens d'Educació infantil (Act. 1), i són:

• conèixer els seus interessos
• fer experiments, manipular
• motivar-los
• aprenentatge basat en el joc
• fer un racó de les ciències
• conèixer el seu entorn
• fer ús dels recursos (humans, materials i personals)
• fer ús dels nostres coneixements
• tenir una imatge positiva de la ciència

A l'hora d'ensenyar ciències sempre cal tenir una visió optimista i ganes d'ensenyar. Ja que a l'hora de transmetre els nostres coneixements , pensaments i fins i tot sentiments als nens ens facilitarà la tasca d'ensenyar. I també els nens aprendran amb mes ganes i millor. D'aquesta forma si el resultat és positiu l'alumne aprendrà però en moltes ocasions el professor també aprendrà amb l'alumne.

Però moltes vegades nosaltres mateixos estem condicionats a l'hora d'ensenyar per com ens han ensenyat a nosaltres.

"Forma d'ensenyar = forma de transmetre"

A continuació, que paraules o frases expressaria la teva actitud cap a les ciències?(Act.2). Al fet que es deu la teva actitud cap a les ciències? (Act.3). 

Una bona activitat per expressar la resposta dóna aquestes preguntes és la que vam fer en classe. Amb posits en la part superior escrius la paraula o frase i en la part inferior escrius la causa. Després un a un compartim els nostres pensaments i sentiments pegant-los en la pissarra.

Indagant en aquests temes per la xarxa, he trobat aquest vídeo que em resulta molt interessant d'una manera de com ensenyar ciència:

Ens endinsem al món de la ciència

Bon dia,
Si a tu et diuen: "dibuixa un científic" com ho faries?
En això consistia l'activitat inicial, nosaltres deixabem volar la nostra imaginació i en acabar se'ns pregunta:

• quants són homes?
• quants tenen edat superior a 35 anys?
• quants porten ulleres?
• quants porten el pèl eixelebrat/despentinat?
• quants van en bata?
• quants porten algun complement de laboratori?

Llavors.... pot ser que ens hem hàgim sentit condicionats pel títol a dibuixar un "home científic"?

A la nostra classe no ha estat el cas, però sabem que si que és possible. La societat que ens envolta quan llegeix "científic" ho associa amb: un home, major de 35, porta ulleres, amb pèl eixelebrat i grisenc,i amb bata .

Jo he dit que a la classe no és el cas, però sincerament, a mi em va passar:

D'altra banda parlant d'associar, la gent o molta gent associa la ciència a alguna cosa avorrit. Però això és alguna cosa personal, depèn dels gustos de la gent, per això ens trobem amb aquest mite. Per això es diu "en ocasions les aparences enganyen", en aquest video ho podem veure reflectit d'una manera graciosa: