Existeix una relació entre la creativitat i el temps?
En aquest vídeo podem observar que als nens se'ls demana que dibuixin en 10 segons i després en 10 minuts. Ens adonem que no existeix una relació entre la creativitat i el temps, és a dir, que el temps solament és un factor perquè els nens amb més temps deixen volar la seva imaginació i gaudeixen molt més.
Bloc temàtic 3. Matèria Com ja nomenem els gasos segons la forma en com estiguin en el recipient poden estar en un estat gasós, líquid o sòlid. Això és a causa de la teoria cinètic-corpuscular.
Si ens posem a observar tot el que ens envolta, ens adonarem que estem envoltats per matèria. Tot és matèria. Per exemple si agafem una taronja, puc partir-la i fer suc. Llavors se'ns quedarien dos trossos i el suc. D'aquesta manera he aconseguit fer dos estats de la matèria, sòlid i líquid, dos tipus de substància d'un mateix objecte.
I després de veure això...com podem classificar la matèria? La matèria es pot classificar per mescles. Aquestes mescles al seu torn en dos tipus: Homogènies ( no puc veure a simple vista els components que la formen) i heterogènies (puc veure a simple vista els components que les formen).
Arribat a aquest punt, si utilitzem mètodes per separar les mescles..que passaria? que ens trobaríem hi ha matèria que deriva a diversos components i una altra que solament a un. Aquesta última seria una substància pura.
Podem trobar dues substàncies pures, simples i compostes. Les compostes estan formades per elements simples que hi ha 118. Per exemple simples serien: H, O, Fe, Al, N.. i compostes : CO2, H2O, NH3.
Val, ja sabem que o com aquesta formada la matèria i com es classifica. Ara....Disposem d'una barreja de sorra de platja, sal comuna i llimadures de ferro. (Act.24) Com els separaries? Seria: Amb un imant separem les llimadures de ferro, després la sorra i la sal la posem en un matràs, afegim aiguai la sal es dissol. Després filtrem la mescla i la sorra es queda al filtre. Si finalment fem passar l'aigua a un plat i deixem que s'evapore obtenim la sal. Aquests mètodes de separació de substàncies senzills vénen de fa molts anys, fins a en l'antiguitat egípcia hi havia. Serveixen per separar substancies i saber si és pura o no. Algunes d'elles són:
Tamiçació: és un mètode físic per separar dos sòlids formats per partícules de grandària diferent. Consisteix a passar una mescla de partícules de diferents grandàries per un tamís o un colador. Les partícules de menor grandària passen pels porus del tamís o colador travessant-ho i les de major grandària queden retingudes pel mateix.
Filtració: al procés de separació de partícules sòlides d'un líquid utilitzant un material porós anomenat filtre. La tècnica consisteix a abocar la mescla sòlid-líquid que es vol tractar sobre un filtre que permeti el pas del líquid però que retingui les partícules sòlides.
Decantació: se separa un sòlid o líquid més dens d'un altre fluid menys dens i que per tant ocupa la part superior de la mescla. Hi ha dos tipus: Decantació sòlid-líquid: S'utilitza quan un component sòlid es troba dipositat en un líquid. Y decantació líquid-líquid: se separen líquids que no poden barrejar-se i tenen densitats diferents; el líquid més dens s'acumula en la part inferior del sistema. En el laboratori s'usa un embut de brom, també conegut com a embut de decantació, o inclusivament, embut de separació.
Imantació: Es fonamenta en la propietat d'alguns materials de ser atrets per un imant. El camp magnètic de l'imant genera una font atractora, que si és suficientment gran, aconsegueix que els materials s'acosten a ell. Per poder usar aquest mètode és necessari que un dels components sigui atret i la resta no.
Destil·lació:procés de la destil·lació consisteix a escalfar un líquid fins que els seus components més volàtils passin a fase vapor i, posteriorment, refredar el vapor fins a recuperar aquests components en forma líquida mitjançant un procés de condensació.
Evaporació: Consisteix a escalfar la mescla fins al punt d'ebullició d'un dels components, i deixar-ho bullir fins que s'evapori totalment. Aquest mètode s'empra si no tenim interès a utilitzar el component evaporat. Els altres components queden en l'envàs.
Cromatografia: és un mètode físic de separació per a la caracterització de mescles complexes, la qual té aplicació en totes les branques de la ciència; és un conjunt de tècniques basades en el principi de retenció selectiva, que el seu objectiu és separar els diferents components d'una mescla, permetent identificar i determinar les quantitats d'aquests components.
Després de fer un cop d'ull a les classes de mescles, substàncies pures i tipus de separació de mescles... a veure si has estat atent: (Act.25) Tots sabem que el aigua està formada per oxigen i hidrigen (H2O). És podrien separar l'oxigen i l'hidrogen de l'aigua per algun métode de separació? Doncs la resposta és que... NO. Perquè los mètodes de separació de mescles no serveixen per als compostos químics. L'H2O és una substància pura composta. L'única manera de separar-los seria una reacció química que és l'electròlisi. D'altra banda, quan tenim unes mescles que a la vista són similars per separar-les podem fer servir les característiques de les substàncies pures, perquè tenen característiques invariables. (Act.27). Per acabar, podem explicar l'existència d'un centenar de substàncies simples, i de milions de substàncies compostes sabent que aquestes últimes poden fer milers de combinacions amb les 118 tipus de substàncies simples.
Després de veure el curt de Manuela Moreno "pi pas", et fa reflexionar una mica que camí porta la societat. Que molta gent està pujada en la ignorància i no veu més enllà de les seves espatlles. Això és a causa del poc que s'ha après a l'escola, ja que alguns és l'única cosa que fan, però no poc pel poc que s'ensenya sinó per la manera de com s'ensenya. Els aprenentatges perquè siguin duradors han de ser significatius. Per això en aquesta vida cal seguir formant-se i seguir aprenent.
També cal tenir en compte que molta gent que és ignorant i pensa que el que està de moda és el millor, i de vegades el més famós és el que menys sap, solament va a per la fama i ja està. I no per seguir estudiant o voler formar-se més és un més repel·lent. En la nostra societat moltes vegades s'a vist així.
Us deixo el blog del curt on hi ha més informació i fotos.
Avui us vull mostrar aquest curt, que m'ha semblat molt bonic. En el qual es mostra una lliçó d'aprenentatge, una visió alumne-mestre. Moltes vegades els professors no saben deixar els seus problemes de costat i sempre estan pendents del temps. No per fer no fer més s'aprèn menys, sinó que aquests aprenentatges siguin significatius. I sempre que un professor ensenyi ben es portarà una gran satisfacció.
Bé continuem amb la matèria... avui parlarem dels gasos, dels estats d'agregació de la matèria.
Partim sempre que hi ha una estructura comuna per a totes les coses però els gasos tenen la peculiaritat que a pessar que estan formats per partícules, cada gas pot estar format una diferent.
Podries enumerar diversos gasos i dir les seves propietats comunes? (Act.19). Entre ells trobem: aire, metà, butà, heli, oxigen, hidrogen.... tindríem una llista llarga i podríem dir que les seves propietats comunes són:
s'escapen fàcilment
difonen amb facilitat
es comprimeixen amb facilitat
es dilaten amb facilitat
fàcils de barrejar/barrejar
exerceixen força
El que té de bo els gasos que a l'hora d'estar a l'aula podem jugar una mica amb ells i sorprendre als nens, mitjançant activitats i experiments.
Aquí us deixo un parell perquè vegeu alguns experiments molt curiosos i que es poden dur a terme a l'aula.
Després de veure tot això, que estructura han de tenir els gasos per poder explicar les seves propietats?(Act.21)
En els gasos els àtoms estan dispersos en continu moviment i exerceixen una pressió sobre les parets. És a dir depèn de quants gasos estiguin en aquest recipient es comprimiran més o menys i estaran en un estat o un altre.
Quines propietats ens serveixen per a diferenciar els diferents materials?
Avui parlarem una mica de les característiques dels materials. Però entre totes elles, podries distingir entre pesat i lleuger? i dir alguna de cadascuna? (Act.13). Cada material es crea amb una fi para arribés formar objectes. Trobem lleugers com: suro, porespà, plastic, fibra de carbò,... i pesats com el ferro, cristall i plom.
Però... tenint dos objectes diferents, de mesures diferents i pes diferent... podries saber com el més lleuger?(Act.14). Clar que si, molt fàcil com sabem que un objecte sigui més lleuger que un altre depèn de la seva densitat i aquesta densitat és el quocient entre la massa d'un objecte i el seu volum: d=m/v.
Sabent això...reflexionem una mica... Que creïs que pesa més, una persona de 70 Kg, o l'aire que hi ha dins d'una aula? (Act.15).. doncs et sorprendria, si sí! pesa més l'aire que hi ha en un aula!!! Perquè l'aire també ocupa un volum i té massa.
Els objectes menys densos que un líquid suren en l'i aquells que són més densos s'enfonsen.
Un altre aspecte curiós és que moltes persones confonen el concepte de dens amb viscós i no té gens que veure. Podem veure l'exemple en aquest vídeo, i comprovar les diferents densitats que existeixen.
També podem veure mostres de la densitat prop de nosaltres. Molts hem vist els globus aerostáticos no? perquè pugen i després poden baixar? com ho fan?(Act.16). Això és a causa que utilitzen aire calent quan volen pujar, i aquest és menys dens i quan volen baixar refreden l'aire.
Un altre exemple més seria els peixos, ells quan volen baixar fins al fons agafen aire, són més densos, i quan volen pujar a la superfície ho deixa anar. Gràcies al seu bufeta natatòria. (Act.17)
Elvolumd'un objecte sempre és el mateix o pot variar?(Act7). Et sorprendria però el volum d'un objecte sent el mateix pot variar. Els materials sòlid quan augmentem la seva temperatura es dilaten i uns altres en disminuir la seva temperatura també (com una ampolla d'aigua). També hi ha gasos que en estar tancats a pressió el seu volum varia i es converteixen en líquids, com el gas de l'encenedor. Però també trobem excepcions com l'aigua que és l'únic líquid que en disminuir la seva temperatura es dilata. i...La massa de la matèria sempre és la mateixa?. La massa de la matèria sempre és la mateixa perquè mai hem de confondre, com a pansa habitualment, entre massa i pes. Que és el però...com es mesura? el pes és la força amb que la Terra atreu a un cos, per acció de la gravetat i es mesura en N (Newtons). Que creïs que depèn l'estirament d'un moll quan penges un objecte?(Act.8). Doncs molt fàcil això depèn que el pes va a fer que l'estirament sigui major o menor segons el pes que sigui. Aleshores, en augmentar el pes s'augmenta l'estirament. En duplicar-ho es duplica... Ens trobem amb una funció lineal.(Act.9) Imaginem.... disposem de molls iguals. Podriamos saber que penja en cadascun sense mirar-ho?(Act.10 y 11). Podriamos dir que poden ser objectes iguals o objectes diferents però amb la mateixa massa. Per això... el pes és una propietat invariable dels objectes?. Doncs...no! el pes és una propietat variable. Llavors.. amb això sabem que si col·loquem un tros de material en la superfície de la terra, de la lluna i de júpiter, el pes varia però la seva massa no, perquè el pes pot variar fins a a la mateixa terra depenent del lloc en el qual et trobis. Per finalitzar us mostré l'experiment que realitzem per grup en classe. Els materials que necessitem per realitzar-ho són:
Botella d'aigua de 33cl buida
Un globus
Bicarbonat
Vinagre
Primer omplim un terç de l'ampolla de vinagre. A part, emplenem un terç del globus amb bicarbonat. Posem el globus amb cura en l'ampolla i bolquem amb cura. Sorpresa!!!el globus s'infla per art de màgia. Això és a causa de la reacció que es produeix.
Després d'aquest vídeo ens adonem que hi ha vegades que omplim la nostra vida de coses que no són importants i no deixem lloc per les quals ho són. D'aquesta forma a l'hora de les coses importants estarem desbordats. Mai cal deixar de costat les coses que omplen la nostra vida de felicitat, si ens ho organitzem bé sempre tindran lloc.
"És a dir fixar-nos menys en la sorra i més en les pilotes de golf, així sempre hi haurà un lloc per prendre'ns una cervesa amb els nostres amics".
Sí si, crear un món millor, on la ciència serveixi com a camí per donar pas a la creativitat. Perquè en si mateixes les ciències són creativitat.
Aquí us deixo un vídeo "Imagini Chemistry" on podem veure que les ciències ens poden aportar un món divertit i creatiu. Una altra vision de les ciències.
Bé, avui la cosa va de videos.. però com ja comenti és una manera d'aprendre. I que millor forma a partir del que opina la gent? Aquesta és l'opinió de Risto Mejide sobre la creativitat. I diu que la seva definició seria: "Mirar on la gent mira i veure el que ningú veu". Té tota la raó, des del meu punt de vista. Penso que malgrat veure el que ningú veu l'important és aprendre tots de tots. Quan la creativitat és no fer sempre el mateix, sinó innovar, buscar sorprendre. El dia de demà buscar sempre coses noves, per buscar l'interès dels nens. Deixar volar la imaginació. (M'encanta aquesta frase). Buscant per internet he trobat aquesta pàgina que parla sobretot això, és interessant.
En la sessió d'avui en classe el professor ens va mostrar el creatiu que pot arribar a ser, que sempre ho és, i vam aprendre jugant al joc KAHOOT. Les preguntes eren sobre la massa i el pes.
Vam aprendre coses com a termes erronis que utilitzem com "anem a pesar-nos", que l'aire si ocupa lloc i té massa, que cada substància no pesa el mateix encara que estigui en el mateix recipient, el principi d'Arquímedes, la massa d'una persona en la lluna... en fi va ser divertit i interessant.
De tots aquests el que més interessant em va semblar és el principi d'Arquimedes, mitjançant la pregunta: Que pesa més un quilo de palla o un quilo de plom? Doncs a veure si aquest vídeo us resol els dubtes!
En un futur per treballar tots aquests temes podem primer "temptejar el terreny" i després a partir d'aquí podem experimentar i deixar que els nens volin la seva imaginació amb jocs, vídeos, experiments, experiències reals.. tot val!
